<\/span><\/p>\n
El darrer curs de batxillerat, quan tenia 18 anys, vaig consultar un psic\u00f2leg, preocupat per un malestar propi d’aquella edat i que va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia, entre altres coses, que el meu rendiment als estudis caigu\u00e9s en picat. He de dir que em va costar decidir-me, perqu\u00e8 tenia por que un professional, en comptes de voler entendre’m, em jutj\u00e9s i em fes sentir culpable pel que em passava.<\/span> Durant el quart curs a la Universitat de Barcelona vaig fer una nova consulta a un psic\u00f2leg. Els estudis de psicologia em van aportar coneixements te\u00f2rics sobre el funcionament del psique\u00a1isme, per\u00f2 no em van ajudar a superar una s\u00e8rie de pors i febleses que continuava arrossegant i que em tancaven moltes portes. En les assignatures de psicologia cl\u00ednica havia estudiat les diferents formes de tractament psicol\u00f2gic. Volia allunyar-me d’aquell patiment, el m\u00e9s r\u00e0pidament possible, per\u00f2 tamb\u00e9 volia saber qu\u00e8 em passava i perqu\u00e8 em trobava d’aquella manera. Per aquest motiu vaig triar la Psicoan\u00e0lisi per tractar-me, i vaig comen\u00e7ar una psicoan\u00e0lisi personal que em va ajudar a enfrontar-me a les meves pr\u00f2pies pors, dubtes i inseguretats. Alhora, tamb\u00e9 em va ajudar a saber apropar-me al malestar i el patiment de les persones que demanen la meva ajuda.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s d’acabar la carrera i anar a la universitat, vaig comen\u00e7ar la formaci\u00f3 pr\u00e0ctica en un equip especialitzat en assist\u00e8ncia en salut mental infantil i juvenil. Paral\u00b7lelament, tamb\u00e9 em vaig formar en un equip dedicat a l’atenci\u00f3 a persones adultes. Haver treballat en totes les franges d’edat ha enriquit la meva experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Fa m\u00e9s de trenta anys que treballo en una instituci\u00f3 de la xarxa p\u00fablica, fet que m’ha ajudat a tenir una visi\u00f3 \u00e0mplia de la salut mental, aprendre a treballar en equip, compartir projectes comuns i participar en activitats formatives i docents. Socc tutor de pr\u00e0ctiques d’estudiants dels cursos de final de carrera de Psicologia de la Universitat, i per a psic\u00f2legs residents que estan iniciant la seva professi\u00f3.<\/span><\/p>\n He continuat la meva formaci\u00f3 cl\u00ednica vinculat a diversos cercles professionals. Actualment pertanyo a la Federaci\u00f3 Europea d’Associacions de Psic\u00f2legs (EFPA)<\/a>, que acredita el t\u00edtol de Psic\u00f2leg especialista en psicoter\u00e0pia, i tamb\u00e9 a la Comissi\u00f3 de Psicoan\u00e0lisi del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia. de Catalunya i a la Secci\u00f3 de Psicologia cl\u00ednica, de la salut i psicoter\u00e0pia. Actualment, formo part d’un grup de treball sobre epistemologia i psicoan\u00e0lisi, que ja ha publicat alguns resultats.<\/span><\/p>\n M’agrada estudiar i escriure sobre l’experi\u00e8ncia professional. Al llarg d’aquests anys he tingut l’oportunitat de fer la tesi doctoral<\/a>, per la qual vaig obtenir el t\u00edtol de doctor, publicar diversos articles en revistes cient\u00edfiques i professionals, i escriure tres llibres: La incomunicaci\u00f3n virtual<\/em><\/a>\u00a0(editat per l’editorial Xoroi), Agorafobia i crisis de angustia: causas y desencadenantes<\/a> (e<\/em>ditat amb el suport del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i Pensando la esquizofrenia (<\/em><\/a>e<\/em>ditat tamb\u00e9 amb el suport del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 s\u00f3c tutor en el Grau de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), acompanyant i assessorant els estudiants, des que inicien la carrera fins que es graduen.<\/span><\/p>\n M’agrada participar en activitats divulgatives i he participat en confer\u00e8ncies a biblioteques i centres c\u00edvics. Des de fa m\u00e9s de deu anys col\u00b7laboro en un programa de r\u00e0dio sobre temes d’actualitat relacionats amb la psicologia, a l’emissora d’Olesa R\u00e0dio.<\/span> Com he explicat abans, en un moment de la meva vida, consultar a un psic\u00f2leg em va ajudar. Per aquest motiu crec que tamb\u00e9 pot ser d’ajuda a altres persones.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El darrer curs de batxillerat, quan tenia 18 anys, vaig consultar un psic\u00f2leg, preocupat per un malestar propi d’aquella edat i que va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia, entre altres coses, que el meu rendiment als estudis caigu\u00e9s en picat. He …<\/span> Sigue leyendo →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-11","page","type-page","status-publish","hentry"],"translation":{"provider":"WPGlobus","version":"3.0.2","language":"es","enabled_languages":["ca","es","gb"],"languages":{"ca":{"title":true,"content":true,"excerpt":false},"es":{"title":true,"content":false,"excerpt":false},"gb":{"title":false,"content":true,"excerpt":false}}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11"}],"version-history":[{"count":155,"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2321,"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11\/revisions\/2321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.paumartinez.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nFinalment vaig donar el pas i, per sort, aquell psic\u00f2leg tenia clar que no era un jutge, i em va ajudar a explicar-me, i va fer per entendre’m. En acabar la visita el primer dia, vaig sortir del seu despatx pensant que el que em passava no era tan estrany com m’havia arribat a creure. Aquell vespre vaig dormir millor i l’endem\u00e0 al mat\u00ed em vaig despertar optimista, una sensaci\u00f3 ja havia oblidat. A mesura que avan\u00e7ava el tractament, vaig aconseguir valorar-me m\u00e9s i vaig poder, per mi mateix, superar obstacles que sempre m’havien semblat insalvables. A les portes de la Selectivitat, i havent aconseguit remuntar el curs, vaig decidir estudiar la carrera de Psicologia.<\/span><\/p>\n
\nFa m\u00e9s de 30 anys que treballo com a psic\u00f2leg cl\u00ednic. Quan vaig comen\u00e7ar, sense gaudir de l’experi\u00e8ncia, buscava \u201ccrosses\u201d que em donessin seguretat en el meu treball, i per aix\u00f2 intentava seguir al peu de la lletra els principis te\u00f2rics i t\u00e8cnics que havia apr\u00e8s en llibres i classes a la universitat. Per\u00f2 a poc a poc em vaig adonar que aix\u00f2 no em permetia percebre la singularitat de cada persona i la particularitat de cada problema. De fet, considero que un tractament psicol\u00f2gic \u00e9s, \u00absimplement\u00bb, un proc\u00e9s natural que es produeix entre dues persones, que parlen i dialoguen sobre el malestar d’una d’elles i les seves causes, aprofitant el coneixement i la formaci\u00f3 que t\u00e9 l’altra, amb la finalitat de trobar solucions que ajudin a estar millor amb ella mateixa i a pal\u00b7liar i eliminar el patiment.<\/span><\/p>\n