El darrer curs de batxillerat, quan tenia 18 anys, vaig consultar un psicòleg, preocupat per un malestar propi d’aquella edat i que va tenir com a conseqüència, entre altres coses, que el meu rendiment als estudis caigués en picat. He de dir que em va costar decidir-me, perquè tenia por que un professional, en comptes de voler entendre’m, em jutjés i em fes sentir culpable pel que em passava.
Finalment vaig donar el pas i, per sort, aquell psicòleg tenia clar que no era un jutge, i em va ajudar a explicar-me, i va fer per entendre’m. En acabar la visita el primer dia, vaig sortir del seu despatx pensant que el que em passava no era tan estrany com m’havia arribat a creure. Aquell vespre vaig dormir millor i l’endemà al matí em vaig despertar optimista, una sensació ja havia oblidat. A mesura que avançava el tractament, vaig aconseguir valorar-me més i vaig poder, per mi mateix, superar obstacles que sempre m’havien semblat insalvables. A les portes de la Selectivitat, i havent aconseguit remuntar el curs, vaig decidir estudiar la carrera de Psicologia.

Durant el quart curs a la Universitat de Barcelona vaig fer una nova consulta a un psicòleg. Els estudis de psicologia em van aportar coneixements teòrics sobre el funcionament del psique¡isme, però no em van ajudar a superar una sèrie de pors i febleses que continuava arrossegant i que em tancaven moltes portes. En les assignatures de psicologia clínica havia estudiat les diferents formes de tractament psicològic. Volia allunyar-me d’aquell patiment, el més ràpidament possible, però també volia saber què em passava i perquè em trobava d’aquella manera. Per aquest motiu vaig triar la Psicoanàlisi per tractar-me, i vaig començar una psicoanàlisi personal que em va ajudar a enfrontar-me a les meves pròpies pors, dubtes i inseguretats. Alhora, també em va ajudar a saber apropar-me al malestar i el patiment de les persones que demanen la meva ajuda.

Després d’acabar la carrera i anar a la universitat, vaig començar la formació pràctica en un equip especialitzat en assistència en salut mental infantil i juvenil. Paral·lelament, també em vaig formar en un equip dedicat a l’atenció a persones adultes. Haver treballat en totes les franges d’edat ha enriquit la meva experiència.

Fa més de trenta anys que treballo en una institució de la xarxa pública, fet que m’ha ajudat a tenir una visió àmplia de la salut mental, aprendre a treballar en equip, compartir projectes comuns i participar en activitats formatives i docents. Socc tutor de pràctiques d’estudiants dels cursos de final de carrera de Psicologia de la Universitat, i per a psicòlegs residents que estan iniciant la seva professió.

He continuat la meva formació clínica vinculat a diversos cercles professionals. Actualment pertanyo a la Federació Europea d’Associacions de Psicòlegs (EFPA), que acredita el títol de Psicòleg especialista en psicoteràpia, i també a la Comissió de Psicoanàlisi del Col·legi Oficial de Psicologia. de Catalunya i a la Secció de Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia. Actualment, formo part d’un grup de treball sobre epistemologia i psicoanàlisi, que ja ha publicat alguns resultats.

M’agrada estudiar i escriure sobre l’experiència professional. Al llarg d’aquests anys he tingut l’oportunitat de fer la tesi doctoral, per la qual vaig obtenir el títol de doctor, publicar diversos articles en revistes científiques i professionals, i escriure tres llibres: La incomunicación virtual (editat per l’editorial Xoroi), Agorafobia i crisis de angustia: causas y desencadenantes (editat amb el suport del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i Pensando la esquizofrenia (editat també amb el suport del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

També sóc tutor en el Grau de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), acompanyant i assessorant els estudiants, des que inicien la carrera fins que es graduen.

M’agrada participar en activitats divulgatives i he participat en conferències a biblioteques i centres cívics. Des de fa més de deu anys col·laboro en un programa de ràdio sobre temes d’actualitat relacionats amb la psicologia, a l’emissora d’Olesa Ràdio.
Fa més de 30 anys que treballo com a psicòleg clínic. Quan vaig començar, sense gaudir de l’experiència, buscava “crosses” que em donessin seguretat en el meu treball, i per això intentava seguir al peu de la lletra els principis teòrics i tècnics que havia après en llibres i classes a la universitat. Però a poc a poc em vaig adonar que això no em permetia percebre la singularitat de cada persona i la particularitat de cada problema. De fet, considero que un tractament psicològic és, “simplement”, un procés natural que es produeix entre dues persones, que parlen i dialoguen sobre el malestar d’una d’elles i les seves causes, aprofitant el coneixement i la formació que té l’altra, amb la finalitat de trobar solucions que ajudin a estar millor amb ella mateixa i a pal·liar i eliminar el patiment.

Com he explicat abans, en un moment de la meva vida, consultar a un psicòleg em va ajudar. Per aquest motiu crec que també pot ser d’ajuda a altres persones.