Per quin motiu, de vegades, ens podem sentir malament amb nosaltres mateixos?

Tothom, en algun moment de la seva vida, pot sentir que les rutines quotidianes li són més difícils de realitzar, que la relació amb els altres o algú en particular li resulta més complexa, que coses a les quals no hi donava importància el preocupen de manera desmesurada, que comportaments fins ara habituals es converteixen en un problema. Tot això pot passar pel mateix fet que som humans. El cos té un cert grau de resistència als agents infecciosos, al deteriorament orgànic, a les condicions ambientals, però quan aquests el sobrepassen arriba la malaltia. De la mateixa forma, el psiquisme tá capacitat per fer front a les adversitats, a les frustracions, a les pors, però quan aquestes són molt intenses poden aparèixer manifestacions com l’angoixa, la depressió, les fòbies, els pensaments molests, les tensions musculars que provoquen dolor, etc.

Què fer quan un símptoma o problema psicològic ens sobrepassa i domina?

Davant els nostres temors, frustracions, pors o inseguretats podem emprendre tres camins: viure sotmetent-nos a ells, voler desfer-nos d’ells com sigui, o pensar que es tracta d’una oportunitat per canviar aspectes de nosaltres mateixos.

La meva manera de concebre la psicologia clínica coincideix amb aquesta tercera alternativa, ja que considero que darrere de tot malestar psicològic s’amaga un desig de canvi, que cal saber escoltar i entendre. L’angoixa, les fòbies, els símptomes psicosomàtics que afecten el cos i tots els símptomes psíquics en general, són l’expressió inconscient d’una queixa i d’un desig de voler viure d’una manera millor.

Què hi ha al darrera d’un símptoma o malestar psicològic?

Parlar és l’acció més natural de l’ésser humà, allò que fonamentalment ens diferencia de la resta dels animals, com molt bé assenyalava Aristòtil. Per aquest motiu tenim tanta necessitat de parlar de les coses que ens ocorren, sobretot si són doloroses o ens afecten negativament. Quan parlem d’elles sentim un alleugeriment i recuperem la força i la capacitat de seguir endavant amb les nostres il·lusions i la nostra vida. Però si no podem fer-ho, el dolor pot quedar atrapat en el nostre interior i és llavors quan apareix el que anomenem  símptoma psicològic, com l’angoixa, la crisi d’angoixa, la fòbia a alguna cosa, la impotència, la sensació continuada de tristesa, els marejos i vertígens d’origen psicosomàtic, etc.

Per aquest motiu afirmem que un símptoma psíquic no és en si mateix el problema, sinó el senyal que alerta que algun fet de la nostra vida ens està fent patir. A partir d’aquesta explicació és fàcil comprendre què puc oferir a la persona que acudeix a consultar: escoltar i ajudar a entendre quin és el sentit que s’amaga darrere del seu malestar.

Quin és l’objectiu de la psicoteràpia o tractament psicològic?

Hi ha persones que sol·liciten eines per combatre el seu patiment, estratègies per allunyar-lo, tècniques per aconseguir que no els afecti. Avui en dia Internet i els llibres d’auto ajuda ofereixen tot tipus de solucions a aquesta demanda, però la seva ineficàcia és la prova que cada persona és diferent i que els fets no afecten a tots de la mateixa manera. Cada persona i només ella sap quina és l’estratègia particular que necessita per vèncer les seves dificultats. La feina del psicòleg és ajudar-la a descobrir-la. La psicoteràpia entesa d’aquesta manera és un procés de descobriment, una oportunitat per recompondre la pròpia personalitat i enfortir la capacitat d’independència.

En aquest objectiu es centra la meva tasca: escoltar i ajudar a descobrir.